0. Mapa mental de la unitat didàctica
Per tal de treballar aquesta unitat didàctica hem elaborat una mapamental, però cal baixar-se el programa per visualitzar-lo.
Podeu baixar l’arxiu en format .xmind clicant aquest enllaç: Mapa Mental Medi UD 4
Podeu visualitzar l’arxiu en format d’imatge .jpg (no és recomanable per estudiar millor estudiar amb l’arxiu en format .xmind). Baixeu-se l’arxiu en format .jpg Mapa Mental Medi UD4
Podeu baixar el programa gratuït per veure i construir mapes mentals XMind per obrir l’arxiu des d’ací: http://www.xmind.net/download/
Les funcions dels éssers vius
1. La nutrició en els animals
La funció de nutrició en els animals
Mitjançant la funció de nutrició, els animals s’alimenten, repiren, distribuïxen i utilitzen les substàncies preses i expulsen les substàncies de rebuig.
1. Els animals s’alimenten: obtenen nutrients
Per a aconseguir nutrients, els animals s’alimentent d’altres éssers vius: plantes, animals o ambdues coses. També prenen aigua.
Aconseguixen i capturen aquests aliments am parts del seu cos: les aus tenen un bec afilat, el camaleó, una llengua llarga…
Després, els digerixen, es a dir, els transformen, i n’extrauen les substàncies nutritives.
Els animals tenen aparell digestiu amb el qual extrauen les substàncies nutritives.
2. Els animals respiren
Els animals respiren, es a dir, prenen oxigen del medi on viuen i expulsen diòxid de carboni. Hi a animals que prenen l’oxigen de l’aire; uns altres, de l’aigua.
Els animals tenen un aparell respiratori per a respirar.
3. Els animals distribuïxen i utilitzen substàncies
Els animals han de dur els nutrients i l’oxigen a totes dles parts del seu cos, on els utilitzem per a obtindre energia, per a créixer, per a reparar les ferides…
En utiitzar els nutrients i l’oxigen, els animals produïxen substàncies inútils o perjudicials (deixalles) que han de transportar fins als òrgans que les expulsen.
Els animals transporten substàncies amb el seu aparell circulatori.
4. Els animals expulsen deixalles
Els animals recullen dels seus aparells circulatoris les substàncies de rebuig i les expulsen del seu cos. Per exemple, en respirar expulsen el diòxid de carboni, i, mitjçant l’aparell excretor, expulsen altres deixalles.
2. La nutrició en les plantes
La funció de nutrició en les plantes
Mitjançant la funció de nutrició, les plantes fabriquen els seus nutrients, respiren, destribuïsen i utilitzen substàncies que fabriquen, i
expulsen les deixalles.
1. Les plantes fabriquen els nutrients
Per a fabricar nutrients, les plantes absorbixen aigua, sals minerals i diòxid de carboni, i realitzen la fotosíntesi.
- A les arrels es produïx l’absorció d’aigua, sals minerals del sòl. Aquesta mescla s’anomena soba bruta.
- Per les fulles, s’absorbix diòxid de carboni de l’aire.
- La plantes fan la fotosíntesi a les fulles, es a dir, utilitzen la energia de la llum del Sol per a transformar la saba bruta i el diòsid de carboni en un amescla anomenada saba elaborada, que conté els nutrients que necessita la planta.
La fotosíntesi també produïx un rebuit: l’oxígen.
2. Les plantes respiren
Les plantes respiren, es a dir, prenen oxigen del medi en el qual viuen i expulsen diòxid de carboni.
Les plantes respiren a través de tota la superfície del seu cos.
3. Les plantes distribuïxen i utilitzen les substàncies
Les plantes distribuïxen la saba elaborada per tot
es les seues parts i així poden utilitzar els nutrients que conté.
En utilitzar els nutrients i l’oxigen, les plantes produïxen substàncies de rebuit que cal eliminar.
4. Les plantes expulse a l’exterior, a través de les fulles, l’oxigen que produïxen en la fotosíntesi i l’exés d’aigua en forma de vapor.
3. La reproducció en els animals
Mitjançant la funció de reproducció, les plantes produïxen noves plantes.
La majoria de les plantes tenen una reproducció sexual que realizen mitjançant les flors.
a. Així és una flor típica
les flors són els òrgans reproductors de la majoria de les plantes. Una flor típica té estams, pistils, corol·la i calze:
- Els estamps són la part masculina de la flor. Porduïsen una gran quantitat de grans de pol·len.
- El pistil és la part femenina de la flor. A l’interior hi ha un o més òvuls.
- La corol·la és un conjunt de fulles de colors vius, anomenades pètals, que envolten els estams i el pisctil.
- El calze és un conjunt de fulles verdes i dures, anomenades sèpals, que envolten la flor i la protegixen abans que s’òbriga.
b. Etapes de la reproducció de les plantes
Les etapes de la reproducció d’una planta amb flors són la pol·linització, la fecundació, la formació de llavor i del fruit i la germinació:
La pol·linització
La pol·linització és el pas del pol·len des de l’estam d’una flor fins al pistit d’una altra. El pol·len pot ser transportat pel vent o per animals que van a les flors.
La fecundació
En la flor que ha sigut pol·linitzada es produïx la fecundació quan el gra de pol3len s’unix a l’òvul.
La formació de la llavor i del fruit
L’òvul fecundat forma un embrió, emmagatzema nutrients i s’envolta amb una coberta protectora. Es transforma en una llavor. Al mateix temps, el pistil creix i origina el fruit.
La germinació
Si les llavors arriben a un sòl adequat i humit, germinen, és a dir, l’embrió es desenvolupa i forma la planta nova.
4. La relació en animals i plantes
Mitjançant la funció de relació, els éssers vius poden detectar els canvis que es produïxen al seu voltant i reaccionar-hi de manera adequada.
La funció de relació en els animals
Per a realitzar la funció de relació, els animals, i, per tant, els éssers humans, disposen d’òrgans dels sensits, d’un sistema nerviós i d’un aparell locomotor.
Els òrgans dels sentits
Els animals tenen òrgans dels sentits amb els quals perceben els canvis que es produïxen al seu voltant:
- Tenen orelles amb les quals capten les vibracions sonores.
- Tenen ulls amb els quals perceben la llumn i les imatges.
- Tenen òrgans del gust i l’olfacte amb els quals detecten substàncies en el medi o en les coses que mengen i beuen.
- Tenen òrgans del tacte per a notar el fred, la calor o el contacte amb altres éssers vius i objectes.
El sistema nerviós
Els animals tenen un sistema nerviós, que és aquell format per un cervell més o menys desenvolupat i per nervis. Aquest aparell interpreta la informació que capten els òrgans dels sentits i ordena al cos que hi reaccione.
L’aparell locomotor
En els vertebrats, està format per ossos i músculs. Aquests últims són òrgans que permeten executar les ordres del sistema nerviós i transformar-les en moviments de l’animal.
La funció de relació en les plantes
les plantes no tenen ni òrgans dels sentits, ni sistema nerviós, ni aparell locopotor, però poden reaccionar davant de certs canvis en l’ambient.
Per exemple, reaccionen amb els canvis de la llum creixent cap a aquesta, orientant les fulles…
Llagostí 