Psicologia evolutiva

0. Característiques de la preadolescència

1. Perspectiva construcitivista de l'aprenentatge
   A. Jean Piaget
       a. Asimilació
       b. Acomodació
       c. Esquemes cognitius
       d. Estadi d'operacions concretes
   B. Lev Vygostki
       a. Procés d'interiorització
          a.1. Llei de doble formació
          a.2. Psicologia del joc

2. Perspectiva psicodinàmica
   A. Erik Erickson

0. Característiques de la preadolescència

  • «Mirar cap al futur» té un sentit més desenvolupat. Veuen les conseqüències de les seues accions.
  • Mostren expectatives més realistes.
  • Sentit d’auto-identitat.
  • Sentiment d’independència.
  • Pensaments i accions més madures.
  • Despertar a l’experiència de l’amor.
  • Poden començar a preocupar-se de la seua aparença.
  • Major expossició a la cultura: internet, televisió radio, tecnologia, música.
  • Canvis d’humor.

1. Perspectiva construcitivista de l’aprenentatge [1]

Es pot situar en oposició a l’intrucció del coneixement. En general, des de la postura constructivista, l’aprenentatge pot facilitar-se, però cada persona reconstrueix la seua pròpia experiència interna, tenint en compte això el coneixement no es pot medir, ja que és únic en cada persona, en la seua pròpia reconstrucció internet i subjectiva de la realitat.

A. Jean Piaget [2]

Piaget diu que la capacitat cognitiva i la intel·ligència es troba entretament llidada al medi social i físic. Hi ha dos processos que caracteritzen l’evolució i l’adaptació del psicisme humà: l’asimilació i l’acomodació.

Són capacitat innates que fer factors genètics es van desplegant davant deterinats estímuls en etapes o estadios del del desenvolupament, en etapes successives.

a. Asimilació

Consisteis en la interiorització o internalització d’un objecte o event a una estructura comportamental i cognitiva prestablerta.

Acte de canviar els nostres processos mentals quan el nou objecte o idea no encaixa en els nostres conceptes.

b. Acomodació

Consisteix en la modificació de l’estructura cognitiva o del esquema comportamental per a acollir nous objectes i events que fins al moment eren desconeguts per al xiquet.

Ambdós processos, asimilició i acomodació s’alternen en constant cerca de l’esquilibri per a intentar el control del món extern amb la fi primària de sobreviure.

c. Esquemes cognitius

Quan una nova informació no resulta immediatement interpretable basant-se en els esquemes preexistents, el subjecte entra en un moment de crisi i cerca trobar novament l’equilibri, per a això es produeixen modificacions en els esquemens cognitius del xiquet, incorporant-se les noves experiències.

d. Estadi d’operacions concretes

Dels 7 als 11 anys d’edat. Quan es parla d’operacions es fa referència a les operacions lògiques utilitzades per a la resolució de problemes.

El xiquet en aquesta fase ja no sols utilitza el símbol sino que també eés capaç d’utilitzar els símbols de forma lògica, i a través de la capacitat de conservar, arriba la generalització.

Als 6-7 anys apareix la capacitat de conservar cantitat numèriques: longituds i volúmens. «Conservació» es refereix a la capacitat de comprendre que la quantitat es manté igual tot i què varie la forma.

Als 7-8 anys el xiquet desenvolupa la capacitat de conservar materials. Aparieix la «capacitat de reversibilitat», es capaç d’entendre que reunint totes les boletes de fang serà capaç de fer la bola original.

Als 9-10 anys el xiquet accedeix a la conservació de superficies.

B. Lev Vygostki [3]

a. El procés d’interiorització

Per a entendre el desenvolupament de les funcions psicològiques superiors cal parlar del fenòmen psíquic de «internalització» del subjecte. Procés d’autoformació que es construeix a partir de l’apropiació gradual i progressiva d’una gran diversitat d’operacions de caràcter socio-psicològic, conformades a partir de les interrelacions i en general de la mediació cultural.

La internalització es manifesta en un progressiu control, regulació i domini de sí mateix, conducta que s’evidencia en l’àmbit sociocultural.

a.1. Llei de doble formació o llei general del desenvolupament cultural

En el desenvolupament cultural del xiquet, tota funció s’aprén dues vegades: a nivell social i més tard, a nivell del desenvolupament cultural. Primer entre persones i després a l’interior del xiquet.

A la internalització cal no oblidar el paper fonamental que tenen els instruments de mediació, que són creats i proporcionat pel medi sociocultural, el més important és el llenguatge.

Per internalització s’entén *el procés que implica la transformació de fenòmens socials en fenòmens psicològics, a través de l’ús de ferramentes i signes.

La transformació de processos interpersonals en processos intrapersonals és el resultat d’una llarga sèrie de processos evolutius i d’apropiació de la cultura que, a poc a poc, van orientant la conducta individual i comunitària que es manifesta en accions al medi sociocultural.

a.2. Psicologia del joc

Mitjançant el joc els xiquets elaboren significat abstracte, separat dels objectes del món. Això suposa una característica crítica en el desenvolupament de les funcions mentals superiors (pensament, anàlisi-síntesi, argumentació, reflexió, abstracció entre d’altres).

2. Perspectiva Psicodinàmica de l’aprenentatge

L’orientació psicodinàmica basa l’acte de la conducta en un acte amb sentit i amb una finalitat, amb independència del que el subjecte posseïsca, o no, coneixement dels mateixos.

La metodologia derivada d’aquesta concepció apunta a l’exploració i objectivació del món intern que del qual el subjecte no té coneixement.

A. Erik Erickson [4]

Desenvolupament afectiu

Etapa de laboriositat versus inferioritat

Des dels 5 fins als 13 anys aproximadament es dona l’etapa de l’escola primària on comença a compartir o fer tasques, planejar-les, ja no oblica als demés xiquets ni provoca la seua restricció.

Poseeix una matera infantil de dominar l’experiència social experimentatn, planificant, compartint. Arriba a sentir-se insatisfet i descontent, amb la sensació de no ésser capaç de fer coses i de desferles bé, perfectes.

El sentiment d’inferioritat, li fa sentir-se inferior psicològicament, ja siga per la situació econòmic-social, per la seua condició «racial» o a causa d’una deficient estimulació escolar, doncs és precisament la situació escolar la que deu vetllar per l’establiment del sentiment de laboriositat.


Fonts:

[1] Perspectiva constructivista de l’aprenentatge
[2] Jean Piaget
[3] Lev Vygotstki
[4] Erik Erikson

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s