Innovació

1. L'Escola Nova
   1.1. Barbiana
   1.2. Summerhill
2. Artícles de fons

 

0. L’Escola Moderna: Francesc Ferrer i Guàrdia

L’educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d’ella tota noció mística o sobrenatural.

La instrucció és part d’aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d’un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.

L’educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l’exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.

És necessari, sobretot en l’ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l’ensenyament públic ni en el privat.

Font: Viquipèdia – Francesc Ferrer i Guàrdia

Enllaços interessants

Fundació Ferrer i Guàrdia

1. L’Escola Nova

L’Escola Nova, educació democràtica [1] o escola lliure és un moviment que busca representar l’educació escolar, entesa no com un procés reglat sinó com un ambient de llibertat que afavoreixi l’aprenentatge dels infants.

Neix dels postulats de John Dewey i té els seus màxim exponents en la xarxa Summerhill School i Sudbury Valley School. Des d’aquest centre nord-americans, es va estendre a altres escoles de tot el món.

Característiques
  • Ni hi ah currículum establert, sinó que es parteix de les decisions dels nens sobre què volen aprendre en cada moment, a través de projectes de treball.
  • L’assemblea fixa per consens les normes de conducta i funcionament de cada centre i allà se solucionen els possibles problemes de convivència.
  • L’adult –pare, tutor o mestre, acompanya en el procés educatiu però no interfereix, només resol dubtes o proposa vies per aprofondir en el coneixement.
  • Els infants ajuden amb les tasques domèstiques i de manteniments dels espais, que tenen el màxim respecte possible per l’entorn natural.
  • El joc és l’activitat principal del dia.
  • No sol haver-hi limitacions de temps per dedicar-se a una activitat o grupos prestablerts.
  • Hi ha una altíssima participació de la família.
  • L’educació en valors juga un paper central.

1.1. Barbiana

Educador: En Lorenzo Milani, sacerdot.

Barbiana

Video sobre aquesta escola rural que va deixar un legat molt innovador, que encara hui és interessant el seu estudi.

Calia ensenyar als xiquets per a qui volien treballar,
quines idees preferien assimilar i quins valors decidien respectar.
Si no es conseguia això no era una escola sinó una llista de dades.
Res servia de res si no es dóna una projecció.
Característiques

Barbiana [2]

  • No hi havien examens.
  • La classe era per a tots, no importava el nivell educatiu.
  • L’ensenyament era col·laboratiu.
  • Ningú es quedava darrere, no continuaven si no ho entenien tots.
  • Els alumnes feien de professors.
  • Els alumnes avançats tenien la responsabilitat d’ensenyar als que anaven al darrere.
  • Saber parlar era fonamental, ja que seria una ferramenta.
  • Ensenyava geografia indirèctament comentant les notícies.
  • Ensenyava a llegir entre línies, s’ensenyava a interpretar.
  • No s’inculcaven ideologies, l’objectiu era ensenyar a pensar.
  • Saber llegir és comprendre…
  • «Els intel·lectuals no parlen de futbol, la gent de classe baixa perd el temps parlant-ne d’això».
  • Als esbarjos s’aprenia a nadar.
  • Aprenien a anar en moto perquè era útil.
  • Els pares, la família i els amics també col·laboraven.
  • Els alumnes treballaven i es divertien fent coses.
  • Els alumnes tot i viure sense llum, coneixien la història i mantenien una posició crítica.
  • Venia molta gent a parlar a l’escola i els alumnes preguntaven molt.
  • La obediència no és una virtut. És important que cadascú es senta responsable del que fa.
  • Al final de curs es feina un examen. Tots estudiaven molt perquè volien traure bones notes.
  • Cada any el 99.9 % dels alumnes aprovava els exàmens a l’escola fets a l’escola estatal.
  • Cadascú es feia el seu pla d’estudis.
  • Varen viatjar de dos en dos. Calia buscar treball i anar a classes d’idiomes als països on estaven. El viatge estava molt organitzat.
  • Estaven obligats a escriure dos o tres cartes cada setmana.
  • Coneixia molt bé als seus alumnes.
  • Potenciava els idiomes per la potencialitat que tenia la ferramenta.
  • Aquesta xicoteta escola destacava sobre les demés.
  • Els xiquets han de desenvolupar-se per tal d’arribar a riure’s de l’escola. Superar-la.
  • Va ensenyar a manifestar els seu sentiments.
  • Tot acte ha de fer-se segons la consciència d’un mateix. Planteja una coherència alta i un alt compromís social.

En realitat Barbiana és una escola que forma persones, obviant la burocràcia, creient en l’home. Manté una visió positiva de la persona i lluïta per donar sentit a l’aprenentatge i a la persona que aprén.

1.2. Sumerhill

Summerhill [3]

Característiques
  • Pedagogia libertària
  • «L’escola s’adapta al xiquet no el xiquet a l’escola».


2. Artícles de fons


Fonts:

[1] L’Escola Nova
[2] Barbiana
[3] Sumerhill

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s