4t Medi Ud 4: Les roques, l’aigua i el relleu

Audio

0. Objectius i criteris d’avaluació

OBJECTIUS
  •  Adquirir idees bàsiques de roca i mineral i conéixer característiques que permeten diferenciar unes roques d’altres.
  •  Aplicar estratègies que permeten identificar i anomenar roques freqüents.
  •  Conéixer els distints modes d’extracció de roques.
  •  Conéixer alguns usos, directes i indirectes, que fem els éssers humans de les roques.
  •  Aplicar estratègies bàsiques d’ordenació de fases de processos en la formació d’un fòssil.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
  • Definix roca i mineral.
  • Coneix estratègies per a diferenciar roques.
  • Realitza descripcions de mostres reals o de roques fotografiades, aplicant les estratègies conegudes.
  • Identifica, anomena i descriu característiques de roques abundants com la calcària, el granit o la pissarra.
  • Anomena i descriu distints modes d’extracció de roques.
  • Identifica roques i minerals usats en la fabricació d’elements de l’entorn.
  • Coneix diferents usos, tant directes com indirectes, de les roques.
  • Descriu ordenadament com s’han format els fòssils.

1. Les roques i el paisatge

A. Les roques formen el terreny

L’escorça terrestre és la capa de la Terra sobre la qual vivim. Comprén tant els terrens que estan fora de l’aigua com els que es troben coberts pels rius i les mars.

Tots aquests terrens, i de fet tota l’escorça, estan formats per uns materials sòlids que anomenem roques.

Si prenem un tros d’una d’aquestes roques d’una muntanya o d’un penya-segat i l’observem amb una lupa, veurem que està format per un conjunt de nombrosos grans d’aspecte molt variat: són els minerals.

Les roques són els materials sòlids que formen l’escorça terrestre i estan compostes per minerals.

Exercici 01

B. Hi ha diferents tipus de roques

A l’escorça terrestere hi ha moltes roques diferents. Per a diferenciar unes roques d’altres podem analitzar-ne diferents característiques: l’aspecte, la composició i la manera com apareixen al terreny.

a. L’aspecte

Les roques tenen diferent color, brillantor o rugositat. Algunes són d’un to uniforme, d’altres tenen bandes acolorides…

b. La composició

Cada roca té un conjunt de minerals que la caracteritzen. Algunes estan formades per grans d’un sol mineral. Altres tenen grans de diversos minerals diferents.

c. La manera com apareixen al terreny

Cada roca apareix al terreny d’una manera especial.

En quasi tots els casos, la forma en què apareixen les roques al terreny determina l’aspecte que té aquest paisatge.

En les imatges d’aquesta pàgina s’aprecia com de diferents poden arribar a ser els paisatges depenent dels tipus de roca que predominen al terreny.

Exercici 02

001

2. El relleu i el paisatge

El relleu és el conjunt de les formes o irregularitats que presenta la superfície terrestre. El relleu d’un lloc és un dels elements que més caracteritzen el seu paisatge.

A. El relleu de les zones d’interior

Anomenem zones d’interior als terrenys que estan allunyats de la mar. Les formes del relleu en aquestes zones són les següents:

  • Les muntanyes són grans elevacions del terreny. Solen estar en conjunts alineats (les serres) o no alineats (els massissos). Les serralades estan formades per grups de serres o massissos.
  • Les planes són terrenys molt plans, quasi sense elevacions. Si es troben a una certa altura sobre el nivell del mar, es denominen altiplans.
  • Les valls són terrenys baixos que estan situats entre muntanyes i tenen pendents oposats a cada costat. Pel seu fons sol discórrer un riu. Si són estretes i tenen els pendents laterals molt verticals s’anomenen barrancs, congosts o canons.

Enllaç 03

$002

B. El relleu de les zones de costa

Les zones de costa són els terrenys que estan en contacte amb la mar. Les principals formes del relleu en aquestes zones són les següents:

  • Les penínsules són terrenys d’extensió variable, de vegades molt grans, que entren cap a la mar. Estan envoltades d’aigua, excepte per una estreta franja de terra, l’istme, que les unix a la resta de la costa.
  • Els caps són entrants de la costa dins de la mar, generalmente rocosos i pronunciats.
  • Els golfs són zones de la costa en les quals la mar entra dins de la terra. Si són menudes, s’anomenen badies i si sóns molt menudes, s’anomenen cales.
  • Les platges són zones de la costa molt planes i baixes que estan cobertes per arena o per pedres menudes.
  • Els penya-segats són zones de la costa en què el terreny és rocós i està elevat sobre el nivell del mar. Si es veuen des de la mar, semblen parets, quasi verticals.
  • Les illes són terrenys que estan separats de la costa i completament envoltats per la mar.

Selecció_001

$003

3. L’aigua i el paisatge

Un altre element dels paisatges és la presència de masses d’aigua al terreny. Aquestes aigües poden ser oceàniques o continentals.

A. Les aigües oceàniques

L’enorme massa d’aigua salada que cobrix la major part de l’escorça terrestre se sol dividir en grans extensions que anomenem oceans i en altres de menors que anomenem mars.

L’aigua dels oceans i de les mars està en continu moviment a causa de tres fenòmens:

  • Les ones són ondulacions de la superficie de l’aigua produïdes pel vent.
  • Els corrents són desplaçaments de masses d’aigua semblants a rius, però dins dels oceans o les mars.
  • Les marees són moviments d’ascens i descens de l’aigua dels oceans causats per la força de gravetat que la Lluna exercix sobre l’aigua. A causa de les marees, el nivell de la mar puja i baixa cada sis hores diàriament.

Les aigües continentals són les que es troben als terrens no coberts per oceans. Quasi sempre es tracta d’aigues dolces en estat sòlid (gel) o líquid. Són les següents:

  • Les masses de gel cobrixen grans extensions dels pols de la Terra i ocupen valls i muntanyes a les zones fredes.
  • Les aigües subterrànies són les que estan davall del terreny, amerant les roques de l’interior de l’escorça.
  • Els llacs i les llacunes són acumulacions d’aigua que es dipositen en zones deprimides del terreny.
  • Els rius són corrents d’aigua que discorren pels pendents del terreny. Tenen tres trams:
    • El curs alt es troba a les muntanyes on naix el riu, a partir de les aigües de pluja i dels desgels. En aquest tram, el riu és estret i el corrent és molt fort.
    • El curs mitjà es troba a les planes al peu de les muntanyes. En aquest tram, el riu és més ample, i el corrent, més lent.
    • El curs baix és el tram final. El riu fluïx ací lentament fins la desembocadura en la mar, un llac o un altre riu.

    $004

4. El relleu de la comunitat

A. Els límits i les principals característiques

La Comunitat Valenciana es troba a l’est de la península Ibèrica, al litoral mediterrani, entre les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Castella-la Manxa i Múrcia. En el relleu de la comunitat es poden diferenciar tres grans zones: les serres de l’interior, les planes i la costa.

B. Les serres de l’interior

Les serres s’estenen pel nord, l’oest i el sud de la comunitat, i pertanyen a dues grans serralades: la serralada Ibèrica i la serralada Subbètica.

  • A la serralada Ibèrica, les serres més importants són les de Javalambre, Espina i Espadà. El pic Calderón és la major actitud de la comunitat, amb 1839 metres.
  • A la serralada Subbètica, destaquen les serres Grossa, del Maigmó, l’Aitana i de Crevillent. El cim més alt de la serralada és el pic Aitana, amb 1558 metres.
C Les planes
  • Les planes s’¡estenen entre les serres de l’interior i la costa. Són terres baixes, de menys de 200 metres d’altitud. Hi destaquen la Plana de Castelló, la Gran Plana Central, a València, i la del Baix Segura, a Alacant.
  • A l’oest de la comunitat, es troba l’altiplà de Requena i Utiel. Es tracta d’un gran altiplà, situat a uns 600 metres d’altitud.
D. La costa

La costa de la Comunitat Valenciana té una extensió de més de 500 quilòmetres. En general, és bastant rectilínia, i està formada per platges i albuferes. Entre els accidents costaners principals, destaquem els caps d’Oropesa, la Nau i Santa Pola, els golfs de València i Alacant, el Penyal d’Ifac i les illes columbretes a Castelló, i l’illa Plana o Nova Tabarca, a Alacant.

5. L’aigua de la comunitat

A. Els rius

Els rius que discorren per la Comunitat Valenciana són curts, de cabal escàs i de règim irregular. Tots desemboquen en la mar Mediterrània.

Els principals rius naixen fora de la comunitat, i són més llargs, més cabalosos i més regulars que els que naixen dins de la comunitat. Hi podem destacar els següents:

  • El Xúquer, que naix a la Serrania de Conca i desemboca a Cullera.
  • El Millars, que naix a la serra de Gúdar, a Terol, i travessa la Plana de Castelló.
  • El Túria, que naix a Aragó i rega l’Horta de València.
  • El Segura, que naix a la serra de Segura, a Jaén, i rega la Vega d’Oriola.

Els rius més destacats que naixen fins de la Comunitat Valenciana són:

  • El Sénia, el Cérvol, el Palància i el Magre, que naixen a la serralada Ibèrica.
  • El Serpis i el Vinalopó, que naixen a la serralada Subbètica.

Per saber-ne més sobre els rius cal mirar aquest enllaça a la Viquipèdia.

B. Les llacunes

Repartides per tota la Comunitat Valenciana, hi ha nombroses llacunes costaneres, com les de La Mata i Torrevella.

Algunes llacunes s’han format per l’entrada d’aigua de la mar a la terra, la qual cosa ha donat lloc a albuferes, com la de València.

C. Els pantans

Per a emmagatzemar l’aigua dels rius i per obtindre energia hidroelèctrica, a la Comunitat Valenciana s’han construït nombrosos pantans. Hi destaquen els següents:

  • Els d’Arenós i Sitjar al riu Millars.
  • Els de Benaixeve** i Loriguilla, al riu Túria.
  • Els d’Embarcadors i Tous, al riu Xúquer.

$010

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s