0. Mínims exigibles
- Crear paraules amb prefixos i incorporar-les en les produccions pròpies.
- Usar correctament les grafies i els dígrafs c, qu, g, gu.
- Conèixer i escriure paraules amb dièresi.
- Classificar els noms propis, comuns, individuals i col·lectius.
1. Vocabulari: prefixos
Els prefixos són paraules que s’afigen davant d’una paraula per a fer-ne de noves. El prefix re- significa tornar a: refer. El prefix pre- significa abans de: o anterior a: prehistòric. El prefix mono- significa un sol: monosíl·labs. El prefix poli: significa més d’un: poliesportiu. El prefix semi- significa la meitat: semicercle.
2. Ortografia
Ús de la c, qu, g, i gu
Per a representar el so de la c de casa, s’escriu c davant de la a, o, u i qu davant de la e, i.
Per a representar el so de la +g* de gat, s’escriu g davant de la a, o, u i gu davant de e, i.
La dièresi
La dièresi dels grups qüe, qüi, güe, güi indica que la u sona.
Algunes paraules porten dièresi sobre la u o la i per a indicar que no formen diftong amb la vocal anterior: raïm.
3. Gramàtica: classes de noms
Els noms comuns anomenen qualsevol persona, animal, objecte, lloc, etc. S’escriuen sempre amb minúscula. Els noms propis anomenen en concret una persona, un animal, un lloc, et. S’escriuen sempre amb minúscula.
Els noms individuals es refereixen a un únic ésser: sardina, balena. Els noms col·lectius es refereixen a un conjunt d’éssers: banc, bancada.
4. Expressió oral i escrita
Un debat és una discussió organitzada i feta en un grup sobre un tema.
En l’estil directe, el narrador reproduïx els diàlegs entre els personantges usant guions per a diferenciar cada intervenció. En l’estil indirecte, conta el que diuen, usant verbs com ara va dir…, va respondre que.
Llagostí 