Unitat Didàctica 11: L’atmosfera i la hidrosfera

1. L’atmosfera: aire que es mou

Com és l’atmosfera?

L’atmosfera és una capa composta principalment per aire, però també per gotetes d’aigua, pols…

L’aire és una mescla de diversos gasos:

  • Nitrogen. És, amb molta diferència, el gas més abundant de l’aire.
  • Oxigen. És el gas que necessitem per respirar. És el segon més abundant.
  • Altres gasos. L’aire té, a més, quantintats molt reduïdes d’atres gasos, com, per exemple, vapor d’aigua o diòxid de carboni.
Els fenòmens atmosfèrics

Els fenòmens atmosfèrics són tots els successos que tenen lloc a l’atmosfera, com ara el vent, la formació de núvols o les precipitacions.

  • El vent. És el moviment de l’aire.
  • La formació de núvols. Els núvols són masses molt grans de gotes d’aigua diminutes que es formen a l’atmosfera i que hi floten.
  • Les precipitacions. Són la pluja, la neu o el granís. Es produïxen quan les gotetes d’aigua dels núvols cauen a terra en estat líquid o en forma de gel.

EXERCICI 01

2. La hidrosfera: l’aigua de la Terra

Les aigües del planeta

Les aigúes que hi ha a la Terra poden ser superficials o subterrànies.

Aigües superficials

Les aigües superficials són les que es troben sobre la superfície de l’escorça terrestre.

Són aigües superficials:

  • Els oceans, que contenen la major part de l’aigua que de la Terra i cobrixen una gran superfície de l’escorça.
  • Els rius, els rierols, els llacs i les llacunes, que es troben sobre els continents.
  • Les masses de gel, que es troben en regions de la Terra molt fredes, com ara als pols i als cims d’algunes muntanyes.
Aigües subterrànies

Les aigües subterrànies són acumulacions d’aigua que es troben davall la superfície dels continents.

Es formen quan la pluja es filtra a través del sòl fins que queda tancada en dipòsits anomenats aqüífers.

Aigües salades i aigües dolces

Quasi tota l’aigua de la Terra està mesclada amb unes substàncies anomenades sals. Segons la quantitat de sals que contenen, distingim:

  • Aigües salades. Tenen un sabor salat, ja que tenen moltes sals. Es troben, per exemple, als oceans.
  • Aigües dolces. El seus sabor no és salat, ja que tenen molt poques sals. Es troben, per exemple, als rius, llacs, aïgues subterrànies…

Les aigües salades tenen moltes sals. Les aigues dolces tenen molt poques sals.

EXERCICI 02

3. El cicle de l’aigua al nostre planeta

Què és el cicle de l’aigua?

El cicle de l’aigua és la circulació contínua de l’aigua per la hidrosfera, l’atmosfera i l’escorça terrestre. En aquest cicle, l’aigua canvia d’estat.

El cicle de l’aigua consta de quatre processos: el pas del vapor d’aigua a l’atmosfera, la formació dels núbols, les precipitacions i el transit de l’aigua per l’escorça terrestre.

El pas del vapor d’aigua a l’atmosfera

La calor del Sol fa que l’aigua líquida es transforme en vapor d’aigua i que passe a l’atmosfera.

La formació dels núbols

Els núbols es formen quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda i origina gotetes d’aigua líquida.

Les precipitacions

Si les gotetes d’aigua dels núbols es fan massa grans, cauen a terra en gorma de pluja. Si es gelen, cauen en forma de boles de granís o de flocs de neu.

El trànsit d’aigua per l’escorça terrestre

L’aigua que cau a terra es les precipitacions forma rius i arriba fins al mar o penetra en el sòl, on forma aígües subterrànies.

EXERCICI 03

4. Els usos de l’aigua

Per a què utilitzem l’aigua?

Com molts altres éssers vius, les persones necessitem beure aigua. A més utilitzem l’aigua en moltes activitats: per a llavar-nos, cuinar, regar, netejar, abeurar els animals, fabricar productes…

Quasi sempre utilitzem aigua dolça i, en molts casos, aigua potable.

L’aigua potable és aigua dolça que es pot beure perquè no conté substàncies que perjudiquen la nostra salut.

Com utilitzem l’agua?

Per poder utilitzar l’aigua i no danyar la naturalesa, les persones hem de realitzar quatre processos:

1. Obtindre aigua dolça

L’aigua dolça se sol obtindre de dues maneres:

  • Agafant-la dels rius i emmagatzemant-la en pantans.
  • Extraient-la d’aqüífers per mitjà de pous.
2. Potabilitzar l’aigua que obtenim

Potabilitzar l’aigua és eliminar-ne tot allò que ens pot perjudicar. Així s’aconsegueix aigua potable.

3. Portar l’aigua als llocs on s’utilitza

L’aigua, quan ja és potable, es conduïx mitjançant canals i canonades fins als llocs on s’utilitza: les localitats, les granges, les fàbriques…

4. Depurar l’aigua utilitzada

L’aigua que hem utilitzat, o aigua residual, queda contaminada. Per això, abans de tornar-la a la naturalesa, s’ha de depurar, es a dir, n’hem d’eliminar els contaminats que puga contindre.

Per utilizar l’aigua, cal realitzar quatre processos: obtindre aigua dolça, potabilitzar-la, portar-la per canals i canonades i depurar-la quan s’ha utilitzat.

EXERCICI 04

5. L’aigua de la Comunitat Valenciana

Els rius de la Comunitat Valenciana

Els principals rius de la nostra comunitat, els més llargs i cabalosos, naixen fora del nostre territori. Naixen a les muntanyes, travessen la comunitat d’oest a est i desemboquen en la mar Mediterrània. En general, exceptuant els rius principals, tenen poca logitud i porten poca aigua.

Els rius més importants de la nostra Comunitat Valenciana són els següents:

  • El Xúquer, que naix a Castella – La Manxa i rega les comarques de la Ribera; és el més cabalós de la comunitat.
  • El riu Millars, que naix a Aragó i travessa la Plana de Castelló.
  • El riu Túria, que també naix a Aragó i recorre la província de València.
  • El riu Segura, que naix a Andalusia i rega el sud de la nostra comunitat.
Les llacunes i els pantans

A més dels rius, a la Comunitat Valenciana trobem aigua en llacunes i en pantans.

Moltes de les notres llacunes es troben a la costa. Entre les més importants d’aquest tipus es poden citar l’Albufera de València i les llacunes de la Mata i Torrevella.

També trobem aigua dolça en pantans, al costat dels rius. S’hi emmagatzema l’aigua per produir electricitat, per regar les terres de cultiu i per al consum de les persones.

Alguns pantans són: Arenós, al riu Millars; Beniaxeve, al riu Túria, i Tous, al riu Xúquer.

EXERCICI 05

6. Mapa mental

Per tal de començar a analitzar el mapa mental cal que cliques aquest botó que roman a la part esquerra de baix per tal d’anar desplegant-lo a poc a poc.

7. Instruments de mesura

Anemòmetre

Un anemòmetre és un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, és un dels aparells usats en una estació meteorològica.

Font: Viquipèdia

Termómetre

El termómetro (del griego θερμός (termo) el cuál significa “caliente” y metro, “medir”) es un instrumento de medición de temperatura.

Font: Viquipèdia

Plubiómetre

Un pluviòmetre (també pot ser anomenat udòmetre) és un instrument utilitzat per a mesurar la quantitat de precipitacions caigudes en un indret en un període de temps determinat.

Font: Viquipèdia

Penell

Un penell és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat, compost d’un element rotatiu a sobre d’un eix vertical fix que permet que es mogui segons la direcció del vent.

Font: Viquipèdia

5 pensaments sobre “Unitat Didàctica 11: L’atmosfera i la hidrosfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s